Com em va dir un afectat castellanoparlant que després de dos durs anys s’ha recuperat gairebé en totalitat després d’estar més d’un any en cadira de rodes i sis mesos postrat al llit «No es un chollo pero hay que seguir adelante, los chollos están en la vida y hay que luchar para volver a ser partícipes de ella«.
I és que d’un dia a l’altre de trobar-nos en una bona condició física ens tornem en discapacitats necessitant l’ajuda de les nostres persones més properes per seguir endavant. Això no és fàcil per a ningú però el primer que hem de fer és afrontar la nostra situació i tirar endavant.
Hem de ser conscients que el nostre cervell és summament plàstic i que canviarà la seva forma per suplir les mancances que s’hagi produït l’ictus. Gairebé la totalitat de malalts d’ictus experimenta una gran millora i en moltes ocasions aquesta millora és gairebé totalment o fins i tot completa.
He vist pacients que no podien moure les seves extremitats ni sentir res i amb el transcurs dels anys han acabat portant una vida normal per això hem de ser optimistes perquè sent optimistes estarem ajudant al nostre cervell a dedicar-se completament a allò que més necessita: suplir el teixit danyat i produir noves connexions neuronals.
Des d’aquí volem animar-vos a tots aquells que estigueu passant per aquest moment tan dur, penseu en positiu i festejar cada avanç perquè es pot aconseguir, jo ho he vist i no una sinó centenars de vegades.